“És un dia especial de reparació d’un cas esgarrifós d’una víctima del franquisme que va ser silenciat durant la dictadura i durant els anys de democràcia tampoc no s’ha desenterrat. Finalment, se li fa un reconeixement.“
Al gener de 2023 la Generalitat de Catalunya exhuma les restes de Cipriano Martos. A declaracions i entrevistes es parla de “reconeixement” “reparació”, “culminació d’un procés” de descobriment de la Veritat. Perè els fets, tossuts, ens diuen una cosa molt diferent.
Cipriano Martos va ser detingut el 25 d’agost de 1973 per la Guàrdia Civil a Reus, acusat de repartir propaganda il·legal i ser membre del Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP). Va ser interrogat durant més de dos dies al quarter de la Guàrdia Civil de Reus, on es va produir la ingesta forçada d’una mescla corrosiva d’àcid sulfúric i gasolina, coneguda com el “còctel de la veritat”. Aquestes tortures van tenir lloc sota la supervisió de diversos agents, però la versió oficial del règim va afirmar que Martos es va suïcidar ingerint l’àcid voluntàriament. La Guàrdia Civil va custodiar Martos durant els 21 dies d’agonia a l’hospital, impedint qualsevol contacte amb els seus familiars, fins i tot quan la seva mare va viatjar des de Granada per veure’l.
Van ser set els agents de la Guàrdia Civil implicats en la detenció i interrogatori de Martos. Els seus noms van aparèixer en la querella presentada el 2014 a l’Argentina, però no s’han fet públics de manera oficial a Espanya a causa de la “protecció de dades” i la falta de col·laboració de les autoritats espanyoles.
L’únic nom conegut és el del tinent Braulio Ramos Ferreruela, responsable del quarter de la Guàrdia Civil de Reus en el moment dels fets. Ramos va morir el 1998.
Dels altres sis agents, segons fonts de la Querella Argentina, es creu que podrien estar vius (almenys fins a 2016).
Ocultació del cadàver:
Després de la mort de Martos el 17 de setembre de 1973 a l’Hospital de Sant Joan de Reus, el seu cos va ser enterrat en secret en una fossa comuna al cementiri de Reus, sense notificar la família ni permetre’ls accedir al cadàver.
Els registres del cementiri van consignar erròniament el nom del pare de Martos, José Martos, com a responsable del funeral, malgrat que aquest no era a Reus i estava greument malalt. Aquest error suggereix un intent deliberat de les autoritats franquistes d’ocultar la mort i evitar que es relacionés amb un crim polític.
No hi ha proves concretes que identifiquin els agents específics responsables de l’enterrament secret, però es presumeix que va ser una decisió coordinada des del quarter de la Guàrdia Civil de Reus, possiblement amb la complicitat d’altres autoritats locals, per evitar protestes i condemnes internacionals.
Investigacions recents i obstacles judicials:
El cas de Cipriano Martos va ser inclòs el 2014 a la Querella Argentina contra els crims del franquisme, liderada per la jutgessa María Servini. El 2016, Antonio Martos, germà de Cipriano, va declarar al jutjat número 4 de Sabadell, a petició de Servini, per intentar aclarir les circumstàncies de la mort i identificar els responsables. La querella sol·licitava a l’Estat espanyol informació sobre els agents presents al quarter de Reus, però les autoritats espanyoles no han col·laborat, al·legant la Llei d’Amnistia de 1977.
El 2022, la Generalitat de Catalunya va iniciar l’exhumació de la fossa comuna al cementiri de Reus, i el gener de 2023 es van identificar les restes de Martos mitjançant anàlisis d’ADN i antropològics. Aquestes restes presentaven signes d’una autòpsia completa (talls al crani i al tors) i una lesió antiga a l’espatlla, compatibles amb la història clínica de Martos. Tot i l’èxit de l’exhumació, no s’ha obert cap investigació penal a Espanya per aclarir la responsabilitat dels agents implicats.
La Guàrdia Civil no va col·laborar amb la Generalitat de Catalunya ni amb altres entitats en la recerca de les restes de Cipriano Martos al cementiri de Reus.
La Guàrdia Civil tampoc va proporcionar documents, atestats ni informació rellevant sobre la detenció, la mort o l’enterrament secret de Martos, malgrat que la institució té funcions de policia judicial i va ser directament implicada en els fets de 1973.
La recerca de les restes es va basar principalment en registres del cementiri de Reus, documentació hospitalària i testimonis recollits per la família i investigadors com Roger Mateos, sense cap aportació directa de la Guàrdia Civil. Que, al contrari, ha comès un altre delicte:
Complicitat en l’ocultació de cadáver
L’ocultació de cadàvers és regulada principalment a l’article 408 del Codi Penal vigent a Espanya. Aquest delicte es configura quan algú amaga, destrueix o altera un cadàver amb la intenció d’impedir-ne la descoberta o la investigació d’un crim, com podria ser un homicidi o assassinat. En el cas de Martos, l’ocultació del seu cadàver es va dur a terme per evitar que es relacionés la seva mort amb les tortures infligides per la Guàrdia Civil
Prescripció de l’ocultació de cadàver com a delicte autònom
Segons l’article 408 del Codi Penal, l’ocultació de cadàver té una pena de multa de 3 a 6 mesos o, en alguns casos, una pena lleu de presó. Els delictes menys greus, com aquest, prescriuen generalment en 3 anys segons l’article 131.3 del Codi Penal, a comptar des del moment en què es comet el delicte o des que cessa l’activitat delictiva.
En el cas de Martos, l’ocultació es va produir el setembre de 1973, quan el cos va ser enterrat en secret. Això implica que, com a delicte autònom, hauria prescrit pocs anys després, cap al 1976, llevat que es consideri vinculat a un delicte més greu.
Tanmateix en aquest cas, l’ocultació del cadàver pot ser considerada part d’un crim contra la humanitat (com les desaparicions forçades), segons el dret internacional i iniciatives com la Querella Argentina. Els crims contra la humanitat, segons l’Estatut de Roma (que regula el Tribunal Penal Internacional) i altres normes de dret internacional, no prescriuen per la seva gravetat i perquè són considerats delictes continus fins que el cos és localitzat o es fa justícia.
En el cas de Martos, la desaparició forçada (detenció il·legal, tortura, assassinat i ocultació del cos) podria ser classificada com a crim continuat, ja que la família no va tenir accés al cos ni a la veritat fins a l’exhumació del 2023. Això permetria argumentar que el delicte no ha prescrit, especialment en un marc de justícia internacional.
La Llei de Memòria Democràtica de 2022 declara la nul·litat de les condemnes franquistes i fomenta la investigació dels crims, tot i no eliminar completament els obstacles legals per perseguir delictes com l’ocultació de cadàvers, especialment quan els responsables ja han mort o quan no hi ha col·laboració institucional.
L’exhumació del cos el 2023 va tancar l’aspecte de la “desaparició” en termes físics, però no ha derivat en cap acció penal contra els responsables de l’ocultació, ja que els agents implicats no han estat identificats oficialment. I tanmateix en el dret penal espanyol, quité coneixement del lloc on està enterrat un cadàver buscat per familiars o autoritats i no col·labora amb la recerca, té una responsabilitat penal:
1. **Delicte d’omissió del deure de socors o col·laboració**: Segons l’article 195 del Codi Penal espanyol, no informar les autoritats sobre un fet delictiu greu, com podria ser un homicidi o desaparició, podria ser considerat un delicte d’omissió, especialment si tens informació rellevant que podria ajudar a aclarir els fets o trobar el cadàver. Aquest article castiga aquells que no presten auxili o no informen quan tenen coneixement d’un delicte i estan en condicions de fer-ho sense risc propi.
2. **Encobriment**: Si, a més de tenir coneixement del lloc on es troba el cadàver, has realitzat algun acte per ocultar-lo o per dificultar la investigació (com, per exemple, no revelar informació intencionadament), podries ser acusat d’un delicte d’**encobriment** (article **451 del Codi Penal**). Això s’aplica si has ajudat, encara que sigui indirectament, a protegir els responsables del delicte o a obstaculitzar la justícia. Les penes per encobriment poden incloure presó (de 6 mesos a 3 anys).
3. **Obligació ciutadana de col·laboració**: En general, com a ciutadà, tens l’obligació de col·laborar amb la justícia quan tens informació rellevant sobre un delicte greu, com un homicidi o una desaparició. No fer-ho, especialment si ets conscient que la informació és crucial per a les autoritats o per a la família, pot ser considerat “obstrucció a la justícia”.
A més la: “Ley Orgánica 14/2022 en el art. 173.1 CP sanciona dentro de los delitos contra la integridad moral a “quienes, con conocimiento del paradero del cadáver de una persona, oculten de modo reiterado tal información a los familiares o allegados de la misma”. No se trata de un mayor desvalor de la tutela de la vida sino de un ataque a la integridad moral en la medida en que se trata de un injusto añadido que merece una respuesta penal diferenciada conforme a la cláusula concursal del artículo 177 CP, que viene a reafirmar la autonomía del bien jurídico, integridad moral.”
En definitiva: les institucions de l’Estat (judicatura, policia, administracions) encapçalades per la Guàrdia Civil, no només han blindat la impunitat d’un crim de lesa humanitat – imprescriptible – si no que han incorregut EN L’ACTUALITAT en delictes perseguibles penalment.
Parlar de reparació, reconeixement i veritat en aquestes circumstàncies afegeix, al dolor, la befa.